Conferència del Sr. Emili Duró el 25/01/2012

La Fundació Jacqueline Pradère i la Fundació Crèdit Andorrà van organitzar conjuntament una conferència protagonitzada pel Sr. Emili Duró, reconegut i mediàtic consultor, coach empresarial i conferenciant. Aquesta conferència, d’entrada lliure i titulada “Com s’ha de gestionar la il•lusió en temps de canvi”, es va celebrar el dimecres 25 de gener, al Centre de Congressos d’Andorra la Vella, i a la que va assistir prop d’un miler de persones, quedant l’auditori petit davant la gran afluència del públic.

Emili Duró, llicenciat en Ciències Econòmiques i màster per ESADE, és assessor i consultor de nombroses empreses (entre d’altres, és conseller de Consell d’Administració del Grup Pyrénées SA). Està considerat un conferenciant gurú sobre els beneficis de la felicitat i l’optimisme en el creixement personal i professional. Ha esdevingut un visionari sobre el que el propi expert anomena el “coeficient d’optimisme”, com a clau per assolir l’èxit professional a través de l’èxit personal. Les presentacions d’Emili Duró, amb més de 20 anys d’experiència com a conferenciant i professor convidat a diferents universitats, assoleixen èxits arreu.

Emilio Duró és un fervent convençut que és en la família i durant els primers anys de vida que es desenvolupen els principals aspectes de la personalitat i els factors que determinen el comportament futur. Això li permet demostrar, amb experiències i anècdotes, que els fracassos professionals rarament es deuen a causes tècniques i sí en canvi al desenvolupament emocional, ja que, segons ell, perquè un negoci vagi bé, primer s’ha de treballar l’interior de cadascun de nosaltres.

En aquesta conferència ens va parlar de la satisfacció personal i el seu efecte en el desenvolupament professional, l’auto-coneixement i la seva implicació en el rendiment i el creixement personal com a base de l’èxit professional.

Amb un discurs entusiasta i vital, Emili Duró va apel•lar a l’optimisme i la il•lusió per fer front al canvi i superar les pors que paralitzen les persones i els impedeixen ser felices. Va defensar el “coeficient d’optimisme” com un indicador a treballar i va explicar perquè “s’estima que les persones felices i optimistes rendeixen entre un 65 i un 100 per cent més que les persones no optimistes”.